El contingut d’aquesta eina neix del treball conjunt dut a terme entre el Servei de Salut Pública i el Servei d’Urbanisme de la Diputació de Barcelona, dins del marc del grup de treball transversal corporatiu d’Entorn urbà i salut.
El Servei d’Urbanisme forma part, des de fa anys, del grup de treball d’Entorn urbà i salut de la Diputació de Barcelona, liderat pel Servei de Salut Pública de la corporació. Un espai on es treballa, de manera transversal, amb diferents àrees de la Diputació pel foment d'entorns urbans saludables, aplicant la salut a totes les polítiques (Health in all policies), i que va obtenir el premi EPSA 2015 (European Public Sector Award).
L'any 2020 es va organitzar un Seminari sobre Ciutat i Salut, en el marc de la CUIMPB, on es van poder compartir gran part dels aprenentatges d'aquest grup fins aleshores i que es recull en una publicació del mateix nom, presentada públicament l'any 2022.
L’urbanisme (o la planificació urbanística) com a eina de salut
L’evidència científica confirma que la salut de les persones no depèn únicament de factors individuals, sinó que va més enllà fins i tot del sistema sanitari per se, ja que està condicionada per diferents factors del nostre entorn, com poden ser mediambientals, socials, econòmics, culturals, polítics, etc.
Per aquesta raó l’entorn urbà, on cada dia viu un percentatge més elevat de la població mundial, és tan rellevant quan parlem de la salut de les persones. Cada dia disposem de més estudis que ho corroboren, i és per això que cal treballar des de les administracions per fer que aquest entorn urbà sigui un espai saludable on es pugui desenvolupar la vida quotidiana de les persones, entenent la salut com un estat integral de benestar i no sols com absència de malaltia.
El disseny, planificació i gestió d’aquest entorn urbà correspon a la planificació i gestió urbanística, la qual a través dels determinants urbanístics de la salut impacta directament o indirectament sobre els indicadors de salut.
Eina per incorporar la salut en el planejament urbanístic
La part essencial de l’eina va estar la recerca de la evidència científica desenvolupada en dos fases (2015-2017 i 2018-2021) per precisament definir els determinants urbanístics de la salut, en col·laboració amb la empresa BAX & Company, que en el marc del suport a l’ajuntament de Vic en la redacció del seu POUM ens va servir per definir-los.
La experiència de Vic es va convertir en una Guia per incorporar la perspectiva de salut en els POUMs, però restava pendent buscar la formula d’aplicabilitat pràctica de la mateixa.
Es per això que al 2021 se li va demanar a BAX & Company una guia per la seva implementació pràctica i posteriorment l’any 2023 es va fer un pilotatge sobre alguns planejaments urbanístics de la demarcació de Barcelona, per poder comprovar la seva aplicabilitat pràctica sobre diferents figures de planejament de l’àmbit català, d'acord amb la normativa autonòmica vigent. Finalment amb els seus resultats i propostes de millora formulats per Territoris XLM es va poder configurar definitivament la eina que aquí s'introdueix.
Funcionament de l’eina
S’ha buscat la forma de crear una eina que sigui àgil per als planificadors urbanístics i que permeti conduir la pressa de decisions urbanístiques tenint present el vector salut. El resultat és un qüestionari, tipus checklist, repartit en 5 blocs de determinants urbanístics de la salut (DUS), que són totes aquelles característiques de la ciutat que venen definides per l'acció urbanística i que tenen un impacte sobre la salut de les persones. Complementàriament la eina desglossa aquests 5 blocs en 20 DUS, però també avalua l'impacte del pla sobre 30 indicadors de salut (ambientals, personals, de salut física, de salut mental i de benestar).
Dos opcions d'ús
El pilotatge de la eina inicial sobre territoris catalans concrets, ens va permetre adaptar el qüestionari inicial a la realitat del nostre marc jurídic i legal urbanístic, diferenciant per una banda instruments de planejament que contenen uns paràmetres urbanístics molt concrets perque ja estan en fases avançades de tramitació, gairebé en la seva aprovació definitiva, però tenim altres instruments que només contenen directrius i estratègies perque, a mode d'avanç, estan encara en les fases inicials de redacció i consens. Per tant, per poder-nos adaptar a totes dues realitats, la eina ofereix dues possibilitats d'ús:
- QÜESTIONARI EN FASE D'AVANÇ o
- QÜESTIONARI EN FASES POSTERIORS.
L'inici de l´ús de la eina és idèntic: cal identificar el municipi i l'instrument concret i a partir d'aquí es tracta d'anar responent les preguntes que se'ns formulen en base a diferents opcions de resposta. Per l'ús simplificat cal respondre 20 preguntes amb 4 opcions de resposta, mentre que per a l'ús més avançat cal respondre 40 preguntes amb 5 opcions de resposta.
Resultat final de l’eina
Les respostes del qüestionari es tradueixen en:
- un gràfic de resultat en tela d'aranya de l'impacte global del pla sobre els 5 grans blocs de DUS,
- un gràfic de resultat en tela d'aranya de l'impacte particular del pla sobre cadascú dels 20 DUS en els que es desglossen els 5 blocs anteriors, destacant aquells determinants sobre els que el pla incideix de forma més notable ja sigui en positiu o en negatiu,
- un gràfic de resultat en forma de barres de l'impacte del pla sobre els 30 indicadors de salut, destacant aquells indicadors sobre els que el pla incideix de forma més notable ja sigui en positiu o en negatiu,
- i per últim un informe descarregable en PDF on es recullen els tres gràfics anteriors, però també recomanacions de millora per les properes fases de tramitació del planejament en cas de tractar-se d'un avanç o fase inicial, o per les posteriors fases d'implementació d'un planejament en cas d'haver arribat al final de la seva tramitació.
Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS)
La eina contribueix als Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) adoptats com a acord global a les agendes internacionals, especialment el 3 i l'11, però també complementàriament el 5 i el 10.
Dades de contacte: